Ir al contenido principal

NEUROSI/ HISTÈRIA


 





"Moltes vegades és tan perceptible la connexió, que veiem amb tota evidència com el succés causal ha donat origen precisament al fenòmen de què es tracta i no a un altre diferent. Aquest fenòmen apareix llavors transparentment determinat per la seva motivació. Així succeeix-per triar un exemple vulgaríssim-quan un afecte dolorós, sorgit en ocasió de trobar menjant el subjecte, i retingut pel mateix, produeix després malestar i vòmits, que després perduren a través de mesos sencers en qualitat de vòmits histèrics. Una noia, que portava diverses nits vetllant angoixada al seu pare, malalt, va caure una d'elles en un estat d'obnubilació, durant el qual se li va adormir el braç dret, que tenia penjant per sobre del respatller de la cadira, i va patir una terrible al · lucinació. Tot això va originar una «mandra» d'aquest braç, amb anestèsia i contractura. A més, havent volgut resar, no va trobar paraules fins que, per fi, va aconseguir pronunciar una petita oració infantil en anglès, i quan algun temps després es va veure afectada per una greu i complicada histèria, va oblidar per complet durant any i mig el seu idioma natal, no podent parlar, escriure ni comprendre sinó l'anglès. Una senyora, la filla es trobava greument malalta, va posar tota la seva voluntat, en veure agafar el son, a evitar qualsevol soroll que pugui despertar, però precisament a causa de tal propòsit («voluntat contrària histèrica») va acabar produint un singular petar la llengua. Posteriorment, en una altra ocasió, en la qual desitjava també guardar un absolut silenci, va tornar a deixar escapar aquest soroll, el qual va passar ja a constituir-se en un «tic», que durant anys sencers va acompanyar tota excitació. Un subjecte de gran intel · ligència va haver d'assistir a un germà seu en una operació quirúrgica, encaminada a corregir una anquilosi de l'articulació del maluc. En el moment en que l'articulació va cedir, cruixint als esforços de l'operador, va sentir en el mateix lloc del seu cos un agut dolor, que va persistir després prop d'un any". S.Freud  Estudis sobre la histèria

Comentarios

Entradas populares de este blog

El método científico

http://fq3esopfr.wikispaces.com/1%C2%AA+UNIDAD.+La+ciencia+y+su+m%C3%A9todo.+Medida+de+magnitudes.

Pinker,lenguaje y pensamiento

La idea más consistente durante varios decenios del siglo XX se debe a Noam Chomsky, quien pensó que todos los seres humanos compartimos una gramática universal: el esquema que subyace cuando eliminamos, comparativamente, toda variación. Pero ciertos estudios neurológicos refutaron esta idea y Chomsky fue adaptándola hasta alcanzar un cierto galimatías muy razonado y sin duda valioso. También pensaba, junto con Jay Gould, que la evolución del lenguaje era ajena a la selección natural La idea central de Chomsky respecto a la existencia de un sistema mental que computa la representación simbólica está en la base de las arduas investigaciones del psicolingüista Steven Pinker sobre la naturaleza del lenguaje en su libro   El instinto del lenguaje , reeditado ahora en una versión puesta al día. Desde el título se afirma que el lenguaje es innato, aunque las lenguas, obviamente, no lo sean: nadie habla por sí mismo inglés o español, pero está en la naturaleza del ser humano aprender l...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 2

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990) Psicòleg i principal exponent del conductisme radical. El conductisme es basa en l'estudi de la conducta i el comportament humà i animal. Pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta ja que, segons Skinner tant els humans com els animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seves conductes. Va crear la Llei del Reforç a través de la reformulació de la Llei de l'Efecte de Thorndike. Aquesta llei va servir de base per a tot el seu estudi, ja que segons Skinner si una conducta és seguida d'un reforç hi ha més probabilitats de que es torni a produir aquesta conducta. Fou el pare del condicionament operant, oposat al condicionament clàssic: pel qual les conductes venen determinades per estímuls, la majoria d'aquests, innats. A més els estímuls provoquen respostes o conductes que poden ser condicionades. La p...