Ir al contenido principal

NEUROSI/ HISTÈRIA


 





"Moltes vegades és tan perceptible la connexió, que veiem amb tota evidència com el succés causal ha donat origen precisament al fenòmen de què es tracta i no a un altre diferent. Aquest fenòmen apareix llavors transparentment determinat per la seva motivació. Així succeeix-per triar un exemple vulgaríssim-quan un afecte dolorós, sorgit en ocasió de trobar menjant el subjecte, i retingut pel mateix, produeix després malestar i vòmits, que després perduren a través de mesos sencers en qualitat de vòmits histèrics. Una noia, que portava diverses nits vetllant angoixada al seu pare, malalt, va caure una d'elles en un estat d'obnubilació, durant el qual se li va adormir el braç dret, que tenia penjant per sobre del respatller de la cadira, i va patir una terrible al · lucinació. Tot això va originar una «mandra» d'aquest braç, amb anestèsia i contractura. A més, havent volgut resar, no va trobar paraules fins que, per fi, va aconseguir pronunciar una petita oració infantil en anglès, i quan algun temps després es va veure afectada per una greu i complicada histèria, va oblidar per complet durant any i mig el seu idioma natal, no podent parlar, escriure ni comprendre sinó l'anglès. Una senyora, la filla es trobava greument malalta, va posar tota la seva voluntat, en veure agafar el son, a evitar qualsevol soroll que pugui despertar, però precisament a causa de tal propòsit («voluntat contrària histèrica») va acabar produint un singular petar la llengua. Posteriorment, en una altra ocasió, en la qual desitjava també guardar un absolut silenci, va tornar a deixar escapar aquest soroll, el qual va passar ja a constituir-se en un «tic», que durant anys sencers va acompanyar tota excitació. Un subjecte de gran intel · ligència va haver d'assistir a un germà seu en una operació quirúrgica, encaminada a corregir una anquilosi de l'articulació del maluc. En el moment en que l'articulació va cedir, cruixint als esforços de l'operador, va sentir en el mateix lloc del seu cos un agut dolor, que va persistir després prop d'un any". S.Freud  Estudis sobre la histèria

Comentarios

Entradas populares de este blog

El método científico

http://fq3esopfr.wikispaces.com/1%C2%AA+UNIDAD.+La+ciencia+y+su+m%C3%A9todo.+Medida+de+magnitudes.

El ADN más antiguo está en Atapuerca

ALICIA RIVERA Los fósiles de Atapuerca vuelven a pulverizar las fronteras de la ciencia. Y esta vez de la mano de las más avanzadas técnicas genéticas. Un equipo internacional formado por los paleontólogos de Atapuerca y los máximos expertos mundiales en ADN antiguo, en Alemania, han logrado obtener ADN de un fósil humano del yacimiento de la Sima de Los Huesos,  de hace 400.000 años  (Pleistoceno Medio), y obtener la secuencia casi completa de sus genes. Se trata del ADN mitocondrial, un orgánulo de la célula que se hereda solo por vía materna con un único cromosoma. Y ha proporcionado una gran sorpresa a los investigadores porque, al compararlo con los genomas de humanos modernos —neandertales, chimpancés y bononos— han descubierto que los individuos de la Sima están emparentados, no con los neandertales, como esperaban por los rasgos que comparten, sino con una oscura población de los montes Altai, en Siberia, de hace unos 40.000 años, los denisovanos, de los que...

hominització

Terme que va començar a usar-se al voltant dels anys 1950, i que es refereix a la consideració de la humanitat entesa com a fruit d’un procés, no com una realitat tancada en si mateixa i definida per sempre. Aquesta concepció va estretament lligada a l’ evolucionisme  especialment unit a l’obra de  Darwin . D’aquesta manera la noció d’hominització se separa, tant de les concepcions  fixistes , com de les concepcions mítiques i religioses sobre l’origen de l’ésser humà ( veure textos ), i tindria un antecedent remot en les tesis de  Anaximandre  ( veure textos ). En general, aquest terme designa, doncs, el conjunt de processos  biogenètics  i evolutius que han permès el sorgiment de l’actual  homo sapiens sapiens  a partir d’un grup de primats homínids de l’era terciària. El procés d’hominització es caracteritza per importants transformacions somàtiques, de les quals les més important són: 1) el bipedisme propi de la posició erecta, q...