Alienació

«L’home produeix l’home, a si mateix i l’altre home (...]. Igual com és la societat mateixa la que produeix l’home en tant que home, així també és produïda per ell [...]. Tota l’anomenada Història universal no és una altra cosa que la producció de l’home pel treball humà...»
MARX, Manuscrits, III


"L'expansió de la maquinària i la divisió del treball han fet que la feina dels proletaris perdi tota autonomia i qualsevol classe d'estímul. Es converteixen en mers apèndixs de la màquina i tan sols s'exigeix ​​d'ells les manipulacions més simples, monòtones i fàcils d'aprendre. Els costos que el proletari origina es redueixen a poc més de la suma dels queviures necessaris per a la seva subsistència i la reproducció de la seva espècie. El preu d'una mercaderia i, per tant, també el de la feina mateix, és igual als costos de la seva producció. En la mateixa mesura que augmenta el caràcter odiós del treball, disminueix, conseqüentment, el salari. Més encara: en la mateixa mesura que van augmentant les màquines i progressant la divisió del treball, augmenta també la massa de treball o bé mitjançant l'augment del nombre d'hores de treball o bé mitjançant l'augment del treball exigit en cada unitat de temps determinat pel funcionament més ràpid de les màquines, etc (10)." Manifest comunista. cap.I Burguesos i proletaris

El segle XVIII acaba amb l’esclat d’entusiasme de la Revolució Francesa (1789-95). Els polítics, els filòsofs i el poble s’uneixen per a defensar nous ideals, fruit de la Raó; els de llibertat, igualtat i fraternitat són potser els més coneguts. Però, a la pràctica, les teories que defensaven que la raó havia de dirigir l'home, van anant perdent força, doncs, deixaven palès que algunes de les idees dels “savis” il·lustrats, ciència, progrés, etc. estaven provocant greus desastres socials en els Estats liberals europeus a causa de la progressiva industrialització —destinada teòricament a ”alliberar” l’home— però que, de fet, no feien més que "esclavitzar-lo”, “alienar-lo” diran ells.
La gent abandona el camp, pobre però més humà i, busca fàbriques i mines: neixen els grans nuclis de població industrials. La injustícia social augmenta cruament. La nova realitat golpeja molt profundament a molts intel·lectuals, entre ells Marx. Recordem que: Amb la nova burgesia europea els pobres i desarrelats es veien obligats a treballar catorze o setze hores diàries; a permetre, impotents, que els seus fills de sis i set anys fossin explotats en el treball i les seves filles prostituïdes. Marx mateix ens explica casos d’explotació de nens en El Capital, Engels publica un llibre sobre les dificultats dels obrers tèxtils i la premsa britànica parlava dels “esclaus blancs”. 
«La crítica del cel esdevé crítica de la terra, la crítica de la religió, la crítica del Dret, i la crítica de la teologia, la crítica de la política.» 
Els Manuscrits, doncs, se centren en l’alienació del treballador en la societat capitalista. És en el treball on l’home, en principi, hauria de realitzar-se com a home. Però en les condicions del treball assalariat s’esdevé exactament al contrari: el que es produeix és l’alienació de l’home. Tal alienació es dóna en una quàdruple dimensió:
1. Pel que fa al producte del seu treball: aquest és l'«objectivació del seu treball» però, en convertirse
en «capital» d’altres, apareix davant el treballador «com un ésser estrany, com un poderindependent», que ell no posseeix ni domina; al contrari, «com més objectes produeix el treballador, tants menys arriba a posseir i tant més subjecte queda a la dominació del seu producte, és a dir, del capital» (I, pp. 105-106);
2. Pel que fa a la seva pròpia activitat: «per al treballador es mostra l'exterioritat del treball en el fet que aquest no és seu sinó d’un altre, que no li pertany; que quan hi és no es pertany a si mateix sinó a un altre» (p. 109), de tal manera que el treball aliena el treballador respecte de si mateix.
Sorgeix així la gran paradoxa del treball alienat:

«[...] en la seva feina, el treballador no s’afirma, sinó que es nega; no se sent feliç, sinó desgraciat; no desenvolupa una energia física i espiritual lliure; sinó, que mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit, Per això el treballador només se sent en si fora de la feina, i en la feina se sent fora de si. Se sent realitzat quan no treballa, i quan treballa no se sent realitzat. El seu treball no és, doncs, voluntari, sinó forçat, treball forçat. Per això no és la satisfacció d’una necessitat, sinó un simple mitjà de satisfer les necessitats fora de la feina [...] D’això resulta que l’home (el treballador)
només se sent lliure en les seves funcions animals, en el menjar, el beure, l'engendrar, i, com a màxim, en el que es refereix a l’habitatge i el vestit; i, en canvi, en les seves funcions humanes se sent com un animal. El que és animal esdevé humà, i el que és humà animal.» Marx. Manuscrit I

 

3. Pel que fa a la Naturalesa: aquesta, en lloc de convertir-se en el «cos inorgànic de l’home», apareix com si fos alguna cosa aliena al treballador, com a propietat d’un altre

4. Pel que fa als altres homes: l’home, a diferència dels animals, no solament és capaç de treballar per a si mateix i les seves pròpies necessitats, sinó també per als altres i per a la transformació del món en favor de l'«espècie» humana; però en el treball alienat es talla tota relació amb la Naturalesa i amb la humanitat: cadascú treballa per a si mateix, i l’«altre» apareix, a tot estirar, «com l’ésser estrany a qui pertanyen el treball i el producte del treball»