CONCEPCIONS FILOSÒFIQUES DE L'ÉSSER HUMÀ

Reflexió filosòfica que considera l’home (þnqrwpoV, anthropos) com a objecte d’estudi en una perspectiva global. Com a reflexió filosòfica no és una ciència, sinó una anàlisi dels fonaments de la mateixa noció de ser humà, i de la consideració d’aquest com a punt de partida de tot coneixement sobre si mateix i sobre el món. En aquest sentit és, com diu Max Scheler, un pont entre les ciències i la metafísica. Per això, no és una disciplina filosòfica que tracti d’establir apriorísticament les característiques d’una pretesa essència humana immutable, sinó que parteix de les ciències humanes, tals com la antropologia física, la antropologia cultural, la psicologia, la lingüística, la sociologia, etc., per elaborar una reflexió sobre l’ésser humà en la seva globalitat, capaç d’explicar com aquest ser humà és la condició de possibilitat de tals ciències i, en general, de la conducta humana: llenguatge, art, ciència, religió, mites, acció moral, agressivitat (veure text). Per això, no es tracta d’un estudi particular sobre les característiques humanes, sinó una reflexió filosòfica i holística sobre l’ésser humà.  FREUD I MARX Freud comparteix amb Marx i Nietzsche l'actitud filosòfica de sospita i denúncia. Els tres són filòsofs de la sospita i del desemmascarament: posen de manifest els condicionaments ocults que determinen múltiples comportaments. Freud sospita que les més nobles idees i els més bons sentiments vénen originats per forces inconscients i d'ordre libidinós. Freud, igual que Marx i Nietzsche, vol arrencar la màscara. Quina màscara? La màscara de la consciència. Per sota de la consciència es troba el vertader condicionat d'aquesta: l'inconscient. Freud sospita que l'home no és tan racional com clàssicament s'ha pensat; ben altrament, pensa que impulsos irracionals determinen la nostra racionalitat, determinen el que pensem, el que somnien, el que fem.  Marx  viu al segle de les revolucions liberals contra els intents de restauració i el de la Revolució Industrial, de la transformació social ja iniciada el segle XVIII que comportà la consolidació del capitalisme. En diferents escrits, especialment en la grandiosa síntesi, El capital, Marx desenvoluparà la més completa denúncia a un sistema econòmic que justifica l'enriquiment d'uns pocs en base a l'empobriment i explotació de molts. Una denúncia i una sospita que, en aquest segle, s'ha transformat en una actitud generalitzada. Es sospita que l'ordre social i econòmic no és pròpiament humà (Marx); es sospita que la religió no acaba d'emancipar a l'home (Feuerbach); es sospita, fins i tot, que l'individu contemporani està psíquicament malalt (Freud); es sospita, en fi, que els valors existents ja no són vàlids (Nietzsche). A més tota l'obra de Marx -teoria i pràctica- sorgeix d'un impuls ètic, d'una crítica moral a l'estat de coses del seu moment històric; però no vol ésser un moralista sinó un científic. El seu anhel no és comprendre o interpretar el món, el seu anhel és transformar-lo. Transformar el món vol dir fer-lo més humà, vol dir crear un món en el qual l'home pugui arribar a ser ell mateix un cop superades les alienacions que el mutilen; per tot això el seu pensament és un humanisme.