Terme que va començar a usar-se al voltant
dels anys 1950, i que es refereix a la consideració de la humanitat entesa com
a fruit d’un procés, no com una realitat tancada en si mateixa i definida per
sempre. Aquesta concepció va estretament lligada a l’evolucionisme especialment
unit a l’obra de Darwin.
D’aquesta manera la noció d’hominització se separa, tant de les concepcions fixistes,
com de les concepcions mítiques i religioses sobre l’origen de l’ésser humà (veure
textos), i tindria un antecedent remot en les tesis de Anaximandre (veure
textos). En general, aquest terme designa, doncs, el conjunt de
processos biogenètics i
evolutius que han permès el sorgiment de l’actual homo sapiens sapiens a
partir d’un grup de primats homínids de l’era terciària.
El procés d’hominització es caracteritza per
importants transformacions somàtiques, de les quals les més important són:
- 1) el bipedisme propi de la posició erecta, que suposa un
important transformació de la pelvis, i que permet alliberar les
extremitats anteriors;
- 2) augment notable de la capacitat cranial, que permet un gran
desenvolupament i complexitat de la massa encefàlica. S’acompanya d’un
canvi en la posició del forat occipital, que permet descansar el crani
sobre la columna vertebral sense veure’s oprimit per la potent musculatura
del coll pròpia dels animals quadrúpedes o dels no plenament bípedes; (passeu el ratolí per veure la imatge)
- 3) esquelet facial petit;
- 4) aparició d’un aparell de fonació i desenvolupament
de les àrees cerebrals de Broca i de Wernicke, directament relacionades
amb el desenvolupament del llenguatge.
·
Aquestes
transformacions van permetre la independització funcional del cervell i de les
mans i, la conjunció de tots dos (que metafòrica i analògicament podríem
considerar que simbolitzen la conjunció de la teoria i la pràctica), és la base
fonamental de l’hominització, que suposa també transformacions psíquiques i
adquisició d’habilitats: maneig i fabricació d’instruments, desenvolupament del
llenguatge, del pensament, en suma, de la cultura.
·
La humanitat actual és l’homo sapiens sapiens, espècie del gènere homo.
Aquest hauria comprès tres espècies: l’homo sapiens, l’homo erectus, i l’homo habilis, que haurien existit fa uns dos milions
i mig d’anys (i seria el primer homo
faber), i que haurien sorgit inicialment al continent africà. L’homo
sapiens, procedent de l’homo
erectus, hauria aparegut fa
uns 300.000 anys; d’aquesta espècie hauria sorgit a Europa l’homo sapiens
neanderthalensis que va
desaparèixer fa uns 35.000 anys, deixant la via lliure al homo sapiens sapiens. És encara
un tema controvertit el de les relacions entre els neanderthalensis i el dels sapiens sapiens, i és difícil saber si l’home modern va
suplantar a l’home de Neanderthal eliminant-lo físicament o si es va sobreposar
a aquell a través d’encreuaments. En qualsevol cas, tot i que encara no és clar
si es tractava de dues espècies diferents o si formaven varietats d’una mateixa
espècie, sí que pot afirmar-se que manifestaven grans diferències culturals.
Sobre els antecessors de les espècies del
gènere homo no hi ha acord total entre els paleoantropòlegs
(és la reactualització del vell tema de la baula
perduda, actualment obsolet), i actualment se sostenen dues concepcions
diferents. Una d’elles, la sostinguda pels famosos paleoantropòlegs Leakey,
considera que ha d’existir un antecessor del homo habilis a
partir del qual es va diferenciar una branca paral·lela, la delsaustralopitecus que,
segons ells, no serien antecessors de l’home. Però una altra teoria
desenvolupada actualment (i reforçada amb el descobriment en 1994-95 del australopitecus
ramidus per part de Tim White), i formulada, entre d’altres per T.
White i Donald Johanson, sosté que el nostre ancestre és el australopitecus
afarensis, que al seu torn provindria del australopitecus
ramidus. (passeu
el ratolí per veure un gràfic).
Més recentment, Meave Leakey ha descobert
l’australopitecus anamensis, l’antiguitat del qual (uns 4,1 milions
d’anys) el fa anterior a l’australopitecus afarensis, però no
tan antic com l’encara controvertit australopitecus ramidus.
Comentarios
Publicar un comentario