Lev Semionovich Vygotsky
Lev Semionovich Vygotsky va néixer el 1896 i va morir el 1934. Era un psicòleg bielorús, un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenvolupament, i fundador de la psicologia històrico-cultural. La seva teoria es situa dins el corrent del constructivisme. Aquest considera que el coneixement no és una cosa fixa i objectiva, sinó que es construeix, és a dir, és una elaboració individual i relativa que va canviant.
A partir d’ell, s’han desenvolupat diverses concepcions socials sobre l’aprenentatge. L’enfocament de Vygotsky consisteix en considerar a l’individu com el resultat del procés històric i social on el llenguatge desenvolupa un paper essencial. Per ell, el coneixement és un procés d’interacció entre el subjecte i el medi.
Els éssers humans construeixen la seva experiència, el seu propi coneixement i no només reben la informació processada per comprendre-la i utilitzar-la d’immediat. És necessari crear models mentals que pugin ser canviats, amplificats, reconstruïts i acomodar-los a noves situacions, ja que cada un de nosaltres genera’m el propi coneixement, les nostres pròpies regles i models mentals amb els que donam sentit i significat a les nostres experiències i accions. És el procés d’ajustar les nostres estructures mentals per interpretar i relacionar-nos amb l’ambient.
Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge. Quins elements intervenen.
Quan naixem tenim funcions mentals inferiors i funciones mentals superiors que encara no estan desenvolupades. A través de la interacció amb els altres, anam aprenent, i anam desenvolupant les nostres funcions mentals superiors. Allò que s’aprèn depèn de les eines psicològiques, és a dir, d’eines per pensar, que tenim, i a la vegada, les eines psicològiques depenen de la cultura en que vivim. Els nostres pensaments, les nostres experiències, les nostres intencions i les nostres accions estan culturalment intervingudes.
Segons Vigotsky existeixen dos tipus de funciones mentals: les inferiors i les superiores.
- Les funcions mentals inferior: Són aquelles amb les que naixem, són les funcions naturals i estan determinades genèticament. El comportament derivat d’aquestes funcions és limitat, condicionat pel que podem fer. Limiten el comportament a una reacció o resposta ambient.
- Les funcions mentals superiors: Les funcions mentals superiores, pensament i la memòria, s’adquireixen i es desenvolupen a través de la interacció social, ja que l’individu es troba en una societat específica amb una cultura concreta. Aquestes funcions mentals estan determinades per la forma de ser de la societat, és a dir, estan intervingudes culturalment. El coneixement és el resultat de la interacció social. En la interacció amb els altres adquirim consciència de nosaltres, aprenem l’ús dels símbols que, a la vegada, ens permeten pensar en formes cada vegada més complexes. Per a Vygotsky, a major interacció social l’individu es troba en una societat específica amb una cultura concreta. Aquestes funcions mentals estan determinades per la forma de ser de la societat, és a dir, estan intervingudes culturalment. El coneixement és el resultat de la interacció social. En la interacció amb els altres adquirim consciència de nosaltres, aprenem l’ús dels símbols que, a la vegada, ens permeten pensar en formes cada vegada més complexes. Per a Vygotsky, a major interacció social, major coneixement, més possibilitats d’actuar, més funcions mentals.
D’acord amb aquesta perspectiva, l’ésser humà és abans de res un ser cultural i això és el que estableix la diferència entre l’ésser humà i altres tipus d’éssers vius. El punt central d’aquesta distinció entre funciones mentals inferiors i superiors és que l’individu no es relaciona únicament en forma directa amb el seu ambient, sinó que també ho fa a través de la interacció amb els altres individus. Per a Vygotsky, les funcions mentals superiors es desenvolupen i apareixen en dos moments. En un primer moment, les habilitats psicològiques o funcions mentals superiors es manifesten en l’àmbit social i, en un segon moment, en l’àmbit individual. L’atenció, la memòria, la formulació de conceptes són primer un fenomen social i després, es transformen en una propietat de l’individu. La cultura transmet els continguts del coneixement i les eines per pensar. Aquestes dues coses es transmeten a través del llenguatge. Aquest és l’eina més potent que té l’home per pensar, ja que estructura la ment i els coneixements. A partir d’aquesta idea Vigotsky va arribar a la idea de la zona de desenvolupament pròxim. És la zona a la que els individus hi poden arribar amb l’ajuda dels altres, la diferència entre el que pot aconseguir un individu sol i el que pot aconseguir amb l’ajuda dels altres.
Quina relació estableix entre pensament i llenguatge. El llenguatge és l’eina que possibilita el cobrar consciència d’un mateix i l’exercitar el control voluntari de les accions. Segons Vigostky hi ha una profunda interconnexió entre el llenguatge oral (parla) i el desenvolupament dels conceptes mentals. El pensament i la paraula estan totalment lligats, ja que és la forma primària d’interacció amb amb les persones, i per tant, és l’eina psicològica amb la que l’individu s’apropia de la riquesa del coneixement, des de aquesta perspectiva, l’aprenentatge és el procés per qual les persones s’apropien del contingut, i al mateix temps, de les eines del pensament.
Lev Semionovich Vygotsky va néixer el 1896 i va morir el 1934. Era un psicòleg bielorús, un dels més destacats teòrics de la psicologia del desenvolupament, i fundador de la psicologia històrico-cultural. La seva teoria es situa dins el corrent del constructivisme. Aquest considera que el coneixement no és una cosa fixa i objectiva, sinó que es construeix, és a dir, és una elaboració individual i relativa que va canviant.
A partir d’ell, s’han desenvolupat diverses concepcions socials sobre l’aprenentatge. L’enfocament de Vygotsky consisteix en considerar a l’individu com el resultat del procés històric i social on el llenguatge desenvolupa un paper essencial. Per ell, el coneixement és un procés d’interacció entre el subjecte i el medi.
Els éssers humans construeixen la seva experiència, el seu propi coneixement i no només reben la informació processada per comprendre-la i utilitzar-la d’immediat. És necessari crear models mentals que pugin ser canviats, amplificats, reconstruïts i acomodar-los a noves situacions, ja que cada un de nosaltres genera’m el propi coneixement, les nostres pròpies regles i models mentals amb els que donam sentit i significat a les nostres experiències i accions. És el procés d’ajustar les nostres estructures mentals per interpretar i relacionar-nos amb l’ambient.
Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge. Quins elements intervenen.
Quan naixem tenim funcions mentals inferiors i funciones mentals superiors que encara no estan desenvolupades. A través de la interacció amb els altres, anam aprenent, i anam desenvolupant les nostres funcions mentals superiors. Allò que s’aprèn depèn de les eines psicològiques, és a dir, d’eines per pensar, que tenim, i a la vegada, les eines psicològiques depenen de la cultura en que vivim. Els nostres pensaments, les nostres experiències, les nostres intencions i les nostres accions estan culturalment intervingudes.
Segons Vigotsky existeixen dos tipus de funciones mentals: les inferiors i les superiores.
- Les funcions mentals inferior: Són aquelles amb les que naixem, són les funcions naturals i estan determinades genèticament. El comportament derivat d’aquestes funcions és limitat, condicionat pel que podem fer. Limiten el comportament a una reacció o resposta ambient.
- Les funcions mentals superiors: Les funcions mentals superiores, pensament i la memòria, s’adquireixen i es desenvolupen a través de la interacció social, ja que l’individu es troba en una societat específica amb una cultura concreta. Aquestes funcions mentals estan determinades per la forma de ser de la societat, és a dir, estan intervingudes culturalment. El coneixement és el resultat de la interacció social. En la interacció amb els altres adquirim consciència de nosaltres, aprenem l’ús dels símbols que, a la vegada, ens permeten pensar en formes cada vegada més complexes. Per a Vygotsky, a major interacció social l’individu es troba en una societat específica amb una cultura concreta. Aquestes funcions mentals estan determinades per la forma de ser de la societat, és a dir, estan intervingudes culturalment. El coneixement és el resultat de la interacció social. En la interacció amb els altres adquirim consciència de nosaltres, aprenem l’ús dels símbols que, a la vegada, ens permeten pensar en formes cada vegada més complexes. Per a Vygotsky, a major interacció social, major coneixement, més possibilitats d’actuar, més funcions mentals.
D’acord amb aquesta perspectiva, l’ésser humà és abans de res un ser cultural i això és el que estableix la diferència entre l’ésser humà i altres tipus d’éssers vius. El punt central d’aquesta distinció entre funciones mentals inferiors i superiors és que l’individu no es relaciona únicament en forma directa amb el seu ambient, sinó que també ho fa a través de la interacció amb els altres individus. Per a Vygotsky, les funcions mentals superiors es desenvolupen i apareixen en dos moments. En un primer moment, les habilitats psicològiques o funcions mentals superiors es manifesten en l’àmbit social i, en un segon moment, en l’àmbit individual. L’atenció, la memòria, la formulació de conceptes són primer un fenomen social i després, es transformen en una propietat de l’individu. La cultura transmet els continguts del coneixement i les eines per pensar. Aquestes dues coses es transmeten a través del llenguatge. Aquest és l’eina més potent que té l’home per pensar, ja que estructura la ment i els coneixements. A partir d’aquesta idea Vigotsky va arribar a la idea de la zona de desenvolupament pròxim. És la zona a la que els individus hi poden arribar amb l’ajuda dels altres, la diferència entre el que pot aconseguir un individu sol i el que pot aconseguir amb l’ajuda dels altres.
Quina relació estableix entre pensament i llenguatge. El llenguatge és l’eina que possibilita el cobrar consciència d’un mateix i l’exercitar el control voluntari de les accions. Segons Vigostky hi ha una profunda interconnexió entre el llenguatge oral (parla) i el desenvolupament dels conceptes mentals. El pensament i la paraula estan totalment lligats, ja que és la forma primària d’interacció amb amb les persones, i per tant, és l’eina psicològica amb la que l’individu s’apropia de la riquesa del coneixement, des de aquesta perspectiva, l’aprenentatge és el procés per qual les persones s’apropien del contingut, i al mateix temps, de les eines del pensament.
Comentarios
Publicar un comentario