Piaget
TEORIA COGNITIVA: Divisió del Desenvolupament Cognitiu: La teoria de Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu des de la infància a l'adolescència: com les estructures psicològiques es desenvolupen a partir dels reflexos innats, s'organitzen durant la infància en esquemes de conducta, s'internalitzen durant el segon any de vida com models de pensament, i es desenvolupen durant la infància i l'adolescència en complexes estructures intel·lectuals que caracteritzen la vida adulta. PIAGET divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes importants.
Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge? Quins elements hi intervenen?
Segons Jean Piaget és un procés inherent, inalterable i evolutiu, el qual situa una sèrie de fases diferenciades que estan dividides segons el període d’edat, la capacitat potencial i el nivell de conducta probable.
1ª fase: Sensorio–motriu (0 a 2 anys): El llenguatge en aquesta fase és de tipus corporal; és a dir, el bebè es comunica a través del seu cos per mitjà de balbotejos, gestos, sons, etc.
2ª fase: El període d’operacions concretes ( 2 a 11 anys)
1. La fase preconceptual es desenvolupa entre els 2 i els 4 anys de l’infant. En el llenguatge el nin/a és capaç de repetir paraules i associar-les a objectes.
2. La fase del pensament intuïtiu,es desenvolupa entre els 4 i els 5 anys i mig de l’infant. Aquí aprèn a representar-se les coses mentalment per la qual cosa qual cosa en el seu llenguatge ja pot utilitzar conceptes imaginant-los-hi. En el llenguatge, el nin/a ja pot utilitzar les paraules per reflexionar sobre els fets.
3. La fase operacional concreta,es desenvolupa entre els 7 i 11 anys de nin/a. El seu llenguatge es torna més complet.
3ª fase: El període de les operacions formals (més de 11 anys): En aquest període el llenguatge no té majors diferències sinó que és el pensament el que canvia. Quan una persona entra en aquesta etapa és capaç d’elaborar teories i hipòtesis per explicar-se el món, enfocar sistemàticament els problemes i té la capacitat per pensar i raonar fora dels límits del propi món.
Quina relació hi ha entre pensament i llenguatge segons Piaget?
Piaget planteja que el llenguatge és una conseqüència del nivell de desenvolupament de la intel·ligència que comença amb el naixement ( abans de que l’infant comenci a xerrar)el pensament seria anterior al llenguatge.
Des d’aquesta perspectiva, un infant aprendria a xerrar només quan el seu desenvolupament cognitiu ha arribat a determinat nivell. Segons Piaget, el llenguatge és un simple reflex del nivell d’intel·ligència de l’infant, no poden expressar-se a través del llenguatge sinó que existeixen únicament, com a imatges o determinades accions físiques però no poden expressar-se a través del llenguatge..
Ni tan sols quan comença a xerrar, no és amb l’objectiu de comunicar-se amb els altres sinó que és una parla egocèntrica: no es vol comunicar amb l’altre, sinó que l’empra simplement, per expressar els seus pensaments.
Gradualment, aquesta parla egocèntrica va desapareixent, el nin es va socialitzant de manera, que a poc a poc, comença a tenir en compte les reaccions i respostes d’altres persones; en aquest moment, la parla egocèntrica desapareix.
http://www.psicodiagnosis.es/areageneral/desarrollodelainteligenciasegunjpiaget/index.php
TEORIA COGNITIVA: Divisió del Desenvolupament Cognitiu: La teoria de Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu des de la infància a l'adolescència: com les estructures psicològiques es desenvolupen a partir dels reflexos innats, s'organitzen durant la infància en esquemes de conducta, s'internalitzen durant el segon any de vida com models de pensament, i es desenvolupen durant la infància i l'adolescència en complexes estructures intel·lectuals que caracteritzen la vida adulta. PIAGET divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes importants.
Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge? Quins elements hi intervenen?
Segons Jean Piaget és un procés inherent, inalterable i evolutiu, el qual situa una sèrie de fases diferenciades que estan dividides segons el període d’edat, la capacitat potencial i el nivell de conducta probable.
1ª fase: Sensorio–motriu (0 a 2 anys): El llenguatge en aquesta fase és de tipus corporal; és a dir, el bebè es comunica a través del seu cos per mitjà de balbotejos, gestos, sons, etc.
2ª fase: El període d’operacions concretes ( 2 a 11 anys)
1. La fase preconceptual es desenvolupa entre els 2 i els 4 anys de l’infant. En el llenguatge el nin/a és capaç de repetir paraules i associar-les a objectes.
2. La fase del pensament intuïtiu,es desenvolupa entre els 4 i els 5 anys i mig de l’infant. Aquí aprèn a representar-se les coses mentalment per la qual cosa qual cosa en el seu llenguatge ja pot utilitzar conceptes imaginant-los-hi. En el llenguatge, el nin/a ja pot utilitzar les paraules per reflexionar sobre els fets.
3. La fase operacional concreta,es desenvolupa entre els 7 i 11 anys de nin/a. El seu llenguatge es torna més complet.
3ª fase: El període de les operacions formals (més de 11 anys): En aquest període el llenguatge no té majors diferències sinó que és el pensament el que canvia. Quan una persona entra en aquesta etapa és capaç d’elaborar teories i hipòtesis per explicar-se el món, enfocar sistemàticament els problemes i té la capacitat per pensar i raonar fora dels límits del propi món.
Quina relació hi ha entre pensament i llenguatge segons Piaget?
Piaget planteja que el llenguatge és una conseqüència del nivell de desenvolupament de la intel·ligència que comença amb el naixement ( abans de que l’infant comenci a xerrar)el pensament seria anterior al llenguatge.
Des d’aquesta perspectiva, un infant aprendria a xerrar només quan el seu desenvolupament cognitiu ha arribat a determinat nivell. Segons Piaget, el llenguatge és un simple reflex del nivell d’intel·ligència de l’infant, no poden expressar-se a través del llenguatge sinó que existeixen únicament, com a imatges o determinades accions físiques però no poden expressar-se a través del llenguatge..
Ni tan sols quan comença a xerrar, no és amb l’objectiu de comunicar-se amb els altres sinó que és una parla egocèntrica: no es vol comunicar amb l’altre, sinó que l’empra simplement, per expressar els seus pensaments.
Gradualment, aquesta parla egocèntrica va desapareixent, el nin es va socialitzant de manera, que a poc a poc, comença a tenir en compte les reaccions i respostes d’altres persones; en aquest moment, la parla egocèntrica desapareix.
http://www.psicodiagnosis.es/areageneral/desarrollodelainteligenciasegunjpiaget/index.php
Comentarios
Publicar un comentario