Origen i adquisició del llenguatge

  http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaspequenosalvaje.htm#La%20verdadera%20historia%20del%20ni%C3%B1o%20salvaje%20de%20L%E2%80%99Aveyron

    Són els gens els que determinen que creixem com humans, que desenvolupem un llenguatge, un pensament conceptual i simbòlic?

                                    Què depèn dels gens i què de l'educació?

                     Al llarg dels temps, l'ésser humà ha anat desenvolupant aquesta autèntica eina social que és la comunicació, millorant amb el pas dels segles, i fent-la més eficaç i elaborada. En cada context, s'han elaborat codis simbòlics diferents, però amb característiques comunes i equiparables. Destaquen, particularment, els diferents idiomes i dialectes, així com el desenvolupament d'altres «llenguatges», com la iconografia, la llengua de signes i gestual de les persones sordes, els sistemes de programació informàtica, etc.

                             

                             Noam Chomsky es va guanyar un passatge a la posteritat el 1957. Tenia 29 anys quan va publicar un assaig clau de la lingüística moderna: Estructures sintàctiques. Fins llavors, se solia pensar que el llenguatge humà s'adquiria mitjançant l'aprenentatge, però Chomsky va argumentar que existia un dispositiu cerebral innat, l '"òrgan del llenguatge", amb el qual els nadons aprenien a usar les paraules de forma gairebé instintiva. El llenguatge, en definitiva, s'hereta. Chomsky es va guanyar uns quants enemics, entre altres, lingüistes d'escoles rivals i ... micos amb ganes d'aprendre anglès.

                      Però en El 1973, el professor Herbert Terrace, especialista en psicologia del comportament de la Universitat de Columbia, va voler demostrar-li a Chomsky que el llenguatge s'aprèn. Ho va fer amb l'ajuda d'un monito nadó rebatejat per a l'ocasió com, atenció, Nim Chimpsky.

Terrace va enviar a Chimpsky a viure a un pis de Nova York amb una parella d'estudiants de psicologia. Amb totes les comoditats d'un nadó humà: dret a coallitar, carícies i llibertat per jugar. Fins que, en ple procés d'aprenentatge, van començar els problemes: escassetat de fons per a l'experiment, esgotament de la família adoptiva, etc. Chimpsky passa de mà en mà fins a acabar una altra vegada entre micos i donar lloc a una gran paradoxa: com un Victor d'Aveyron invertit, Nim no aconsegueix adaptar-se entre els seus i prefereix la companyia humana. El simi va aprendre unes cent paraules amb llengua de signes, però l'experiment no va aconseguir demostrar si el seu no era més que una simple imitació i repetició automàtica del que veia.
Les peripècies de Chimpsky van arribar el 2011 a Sundance en forma de documental: Projecte Nim http://www.youtube.com/watch?v=e_vha0FI0j8 

 

Qüestió a resoldre pels alumnes:

El llenguatge juga un paper fonamental en el procés de socialització. Va arribar Victor a comprendre i usar el llenguatge?.Argumenta  la teva resposta.