Ir al contenido principal

Religión


 “Por religión entendemos una propiciación o conciliación de los poderes superiores al hombre, que se cree dirigen y gobiernan el curso de la naturaleza y la vida humana . Así definida, la religión consta de dos elementos, uno teórico y uno práctico, a saber, una creencia en poderes más altos que el hombre y un intento de éste para propiciarlos o complacerlos”. Frazer

El ORIGEN del hecho religioso es "el reconocimiento por el hombre de una realidad suprema que confiere su sentido último a la propia existencia, al conjunto de la realidad y al curso de la historia".
      No se puede confundir, en este sentido, la religión con: las ideologías, o con una mera teoría sobre la realidad (metafísica), o con una teoría sobre el hombre (antropología filosófica), ni un sentimiento, ni una emoción, ni una acción ética, ni una mera institución social. Es decir, el hecho religioso puede producir todas estas cosas, pero no se puede reducir a una de ellas.

       El NÚCLEO esencial de todo hecho religioso es la actitud de reconocimiento de una realidad suprema, es decir, el reconocimiento del Misterio. Este misterio puede ser un conjunto de poderes sobrenaturales, o una figura personal o varias, o puede ser un estado al que el individuo aspira. Pero lo esencial es que tome la forma que sea, es siempre realidad suprema.  
       - Es RECONOCIMIENTO, aceptación, sometimiento, entrega a una realidad cuya presencia se impone, llevando ese reconocimiento a la gratitud que se expresa en invocación o alabanza.
      - Es PERSONAL, es decir, se realiza a través de todas las dimensiones de la persona.
      - Es TRANSCENDENTE, por lo que el sujeto sólo puede conocerla a través de mediaciones naturales. Es decir, la realidad suprema se manifiesta a través de formas naturales donde el individuo reconoce esa realidad suprema.

Comentarios

Entradas populares de este blog

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 4

 Piaget TEORIA COGNITIVA : Divisió del Desenvolupament Cognitiu: La teoria de Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu des de la infància a l'adolescència: com les estructures psicològiques es desenvolupen a partir dels reflexos innats, s'organitzen durant la infància en esquemes de conducta, s'internalitzen durant el segon any de vida com models de pensament, i es desenvolupen durant la infància i l'adolescència en complexes estructures intel·lectuals que caracteritzen la vida adulta. PIAGET divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes importants. Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge? Quins elements hi intervenen? Segons Jean Piaget és un procés inherent, inalterable i evolutiu, el qual situa una sèrie de fases diferenciades que estan dividides segons el període d’edat, la capacitat potencial i el nivell de conducta probable.   1ª fase : Sensorio–motriu (0 a 2 anys): El llenguatge en aquesta fase és de tipus corporal; és a ...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 3

Noam Chomsky El corrent de pensament en què es situa la teoria de Chomsky és la teoria innatista o també coneguda com la teoria sobre el dispositiu d'emmagatzematge de la adquisició del llenguatge. Aquesta teoria es troba dins de la postura nativista i va ser formulada pel psicolingüístic Chomsky a finals dels anys cinquanta. Dins ella es postula que els principis del llenguatge són innats i no apresos. El llenguatge s'adquireix perquè els éssers humans estan biològicament programats per a això. Tots els éssers humans van a desenvolupar una llengua perquè estan preparats per a això, sense importar el grau de complexitat de la llengua. Els supòsits en què es fonamenta el model chomskyà són els següents:  L'aprenentatge del llenguatge és específic de l'ésser humà.  La imitació té pocs o cap efectes per aprendre el llenguatge dels altres.  Els intents de l'adult, dirigits a corregir els errors dels nens, no ajuden al desenvolupament del llenguatge.  La majoria...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 2

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990) Psicòleg i principal exponent del conductisme radical. El conductisme es basa en l'estudi de la conducta i el comportament humà i animal. Pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta ja que, segons Skinner tant els humans com els animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seves conductes. Va crear la Llei del Reforç a través de la reformulació de la Llei de l'Efecte de Thorndike. Aquesta llei va servir de base per a tot el seu estudi, ja que segons Skinner si una conducta és seguida d'un reforç hi ha més probabilitats de que es torni a produir aquesta conducta. Fou el pare del condicionament operant, oposat al condicionament clàssic: pel qual les conductes venen determinades per estímuls, la majoria d'aquests, innats. A més els estímuls provoquen respostes o conductes que poden ser condicionades. La p...