Ir al contenido principal

EL VALOR DE LA FILOSOFIA





"De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una, larga medida en su real incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hácerse preciso, definido, obvio; los objetos habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos, que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas posibilidades que amplían nuestros pensamientos y nos liberan de la tiranía de la costumbre. Así, el disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que las cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo que pueden ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los que no se han introducido jamás en la región de la duda liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la admiración, presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar."

Comentarios

Entradas populares de este blog

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 4

 Piaget TEORIA COGNITIVA : Divisió del Desenvolupament Cognitiu: La teoria de Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu des de la infància a l'adolescència: com les estructures psicològiques es desenvolupen a partir dels reflexos innats, s'organitzen durant la infància en esquemes de conducta, s'internalitzen durant el segon any de vida com models de pensament, i es desenvolupen durant la infància i l'adolescència en complexes estructures intel·lectuals que caracteritzen la vida adulta. PIAGET divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes importants. Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge? Quins elements hi intervenen? Segons Jean Piaget és un procés inherent, inalterable i evolutiu, el qual situa una sèrie de fases diferenciades que estan dividides segons el període d’edat, la capacitat potencial i el nivell de conducta probable.   1ª fase : Sensorio–motriu (0 a 2 anys): El llenguatge en aquesta fase és de tipus corporal; és a ...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 3

Noam Chomsky El corrent de pensament en què es situa la teoria de Chomsky és la teoria innatista o també coneguda com la teoria sobre el dispositiu d'emmagatzematge de la adquisició del llenguatge. Aquesta teoria es troba dins de la postura nativista i va ser formulada pel psicolingüístic Chomsky a finals dels anys cinquanta. Dins ella es postula que els principis del llenguatge són innats i no apresos. El llenguatge s'adquireix perquè els éssers humans estan biològicament programats per a això. Tots els éssers humans van a desenvolupar una llengua perquè estan preparats per a això, sense importar el grau de complexitat de la llengua. Els supòsits en què es fonamenta el model chomskyà són els següents:  L'aprenentatge del llenguatge és específic de l'ésser humà.  La imitació té pocs o cap efectes per aprendre el llenguatge dels altres.  Els intents de l'adult, dirigits a corregir els errors dels nens, no ajuden al desenvolupament del llenguatge.  La majoria...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 2

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990) Psicòleg i principal exponent del conductisme radical. El conductisme es basa en l'estudi de la conducta i el comportament humà i animal. Pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta ja que, segons Skinner tant els humans com els animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seves conductes. Va crear la Llei del Reforç a través de la reformulació de la Llei de l'Efecte de Thorndike. Aquesta llei va servir de base per a tot el seu estudi, ja que segons Skinner si una conducta és seguida d'un reforç hi ha més probabilitats de que es torni a produir aquesta conducta. Fou el pare del condicionament operant, oposat al condicionament clàssic: pel qual les conductes venen determinades per estímuls, la majoria d'aquests, innats. A més els estímuls provoquen respostes o conductes que poden ser condicionades. La p...