Ir al contenido principal

NEUROSI/ HISTÈRIA


 





"Moltes vegades és tan perceptible la connexió, que veiem amb tota evidència com el succés causal ha donat origen precisament al fenòmen de què es tracta i no a un altre diferent. Aquest fenòmen apareix llavors transparentment determinat per la seva motivació. Així succeeix-per triar un exemple vulgaríssim-quan un afecte dolorós, sorgit en ocasió de trobar menjant el subjecte, i retingut pel mateix, produeix després malestar i vòmits, que després perduren a través de mesos sencers en qualitat de vòmits histèrics. Una noia, que portava diverses nits vetllant angoixada al seu pare, malalt, va caure una d'elles en un estat d'obnubilació, durant el qual se li va adormir el braç dret, que tenia penjant per sobre del respatller de la cadira, i va patir una terrible al · lucinació. Tot això va originar una «mandra» d'aquest braç, amb anestèsia i contractura. A més, havent volgut resar, no va trobar paraules fins que, per fi, va aconseguir pronunciar una petita oració infantil en anglès, i quan algun temps després es va veure afectada per una greu i complicada histèria, va oblidar per complet durant any i mig el seu idioma natal, no podent parlar, escriure ni comprendre sinó l'anglès. Una senyora, la filla es trobava greument malalta, va posar tota la seva voluntat, en veure agafar el son, a evitar qualsevol soroll que pugui despertar, però precisament a causa de tal propòsit («voluntat contrària histèrica») va acabar produint un singular petar la llengua. Posteriorment, en una altra ocasió, en la qual desitjava també guardar un absolut silenci, va tornar a deixar escapar aquest soroll, el qual va passar ja a constituir-se en un «tic», que durant anys sencers va acompanyar tota excitació. Un subjecte de gran intel · ligència va haver d'assistir a un germà seu en una operació quirúrgica, encaminada a corregir una anquilosi de l'articulació del maluc. En el moment en que l'articulació va cedir, cruixint als esforços de l'operador, va sentir en el mateix lloc del seu cos un agut dolor, que va persistir després prop d'un any". S.Freud  Estudis sobre la histèria

Comentarios

Entradas populares de este blog

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 4

 Piaget TEORIA COGNITIVA : Divisió del Desenvolupament Cognitiu: La teoria de Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu des de la infància a l'adolescència: com les estructures psicològiques es desenvolupen a partir dels reflexos innats, s'organitzen durant la infància en esquemes de conducta, s'internalitzen durant el segon any de vida com models de pensament, i es desenvolupen durant la infància i l'adolescència en complexes estructures intel·lectuals que caracteritzen la vida adulta. PIAGET divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes importants. Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge? Quins elements hi intervenen? Segons Jean Piaget és un procés inherent, inalterable i evolutiu, el qual situa una sèrie de fases diferenciades que estan dividides segons el període d’edat, la capacitat potencial i el nivell de conducta probable.   1ª fase : Sensorio–motriu (0 a 2 anys): El llenguatge en aquesta fase és de tipus corporal; és a ...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 3

Noam Chomsky El corrent de pensament en què es situa la teoria de Chomsky és la teoria innatista o també coneguda com la teoria sobre el dispositiu d'emmagatzematge de la adquisició del llenguatge. Aquesta teoria es troba dins de la postura nativista i va ser formulada pel psicolingüístic Chomsky a finals dels anys cinquanta. Dins ella es postula que els principis del llenguatge són innats i no apresos. El llenguatge s'adquireix perquè els éssers humans estan biològicament programats per a això. Tots els éssers humans van a desenvolupar una llengua perquè estan preparats per a això, sense importar el grau de complexitat de la llengua. Els supòsits en què es fonamenta el model chomskyà són els següents:  L'aprenentatge del llenguatge és específic de l'ésser humà.  La imitació té pocs o cap efectes per aprendre el llenguatge dels altres.  Els intents de l'adult, dirigits a corregir els errors dels nens, no ajuden al desenvolupament del llenguatge.  La majoria...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 2

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990) Psicòleg i principal exponent del conductisme radical. El conductisme es basa en l'estudi de la conducta i el comportament humà i animal. Pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta ja que, segons Skinner tant els humans com els animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seves conductes. Va crear la Llei del Reforç a través de la reformulació de la Llei de l'Efecte de Thorndike. Aquesta llei va servir de base per a tot el seu estudi, ja que segons Skinner si una conducta és seguida d'un reforç hi ha més probabilitats de que es torni a produir aquesta conducta. Fou el pare del condicionament operant, oposat al condicionament clàssic: pel qual les conductes venen determinades per estímuls, la majoria d'aquests, innats. A més els estímuls provoquen respostes o conductes que poden ser condicionades. La p...