"De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una, larga medida en su real incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hácerse preciso, definido, obvio; los objetos habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos, que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas posibilidades que amplían n...

L'explicació és l'aspecte més comprensiu del comentari de text i probablement el més difícil. Com ja hem indicat anteriorment, aquest no es pot dur a terme correctament si no hem entès la literalitat del text, i si no hem realitzat els passos anteriors (encara que sigui mentalment). a) Partir de l'esquema jerarquitzat, alguns ho obliden i comencen la seva explicació exposant el pensament general de l'autor sense  tenir en compte el contingut del text. b) Completar l'esquema anterior, o realitzar un de nou, amb els aspectes que desenvoluparem en l'explicació. En aquest és bo tenir present diversos elements: • Partir de la idea principal del text (tesi) i de la problemàtica d'aquest. • Indicar els antecedents filosòfics i les circumstàncies que generen aquest problema. • Referir la situació del problema en l'evolució del pensament de l'autor i en l'obra a la qual pertany el text. • Justificar les idees del text en relació amb el pen...

El Manifest Comuniste

El concepte de ' banalitat del mal ' va ser introduït per Hannah Arendt a fi de caracteritzar una forma inèdita de perversitat que ella va veure encarnada en Adolf Eichmann i altres criminals nazis . Arendt considerava que aquesta forma de perversitat estava molt allunyada de la noció de ' mal radical ' que Kant havia encunyat i la pròpia Arendt havia emprat en treballs anteriors . L'objectiu principal de l'article és mostrar que hi ha més afinitats entre el mal radical kantià i la banalitat del mal del que la pròpia Arendt reconeix . Paraules clau : Kant, H. Arendt, mal radical, banalidat del mal, totalitarisme, facultat de jutjar, motivació moral, judici moral, irreflexió, autoenany.

Arendt View more presentations from jcalzamora

La filosofia de Marx View more PowerPoint from Alberto Fernández ">

Per a Freud (1856-1939), l'ésser humà és un camp de batalla entre els instints i la cultura, de manera que el que domina la ment i la conducta humana són, més que els pensaments racionals, els desitjos inconscients.

Per a Marx (1818-1883), l'ésser humà es defineix per la seva activitat productiva (el treball) i les seves idees, si és que alguna cosa tenen de racionals, estan determinades per la pressió que exerceix la classe dominant.

  "Moltes vegades és tan perceptible la connexió, que veiem amb tota evidència com el succés causal ha donat origen precisament al fenòmen de què es tracta i no a un altre diferent. Aquest fenòmen apareix llavors transparentment determinat per la seva motivació. Així succeeix-per triar un exemple vulgaríssim-quan un afecte dolorós, sorgit en ocasió de trobar menjant el subjecte, i retingut pel mateix, produeix després malestar i vòmits, que després perduren a través de mesos sencers en qualitat de vòmits histèrics. Una noia, que portava diverses nits vetllant angoixada al seu pare, malalt, va caure una d'elles en un estat d'obnubilació, durant el qual se li va adormir el braç dret, que tenia penjant per sobre del respatller de la cadira, i va patir una terrible al · lucinació. Tot això va originar una «mandra» d'aquest braç, amb anestèsia i contractura. A més, havent volgut resar, no va trobar paraules fins que, per fi, va aconsegui...

« L’home produeix l’home, a si mateix i l’altre home (...]. Igual com és la societat mateixa la que produeix l’home en tant que home, així també és produïda per ell [...]. Tota l’anomenada Història universal no és una altra cosa que la producció de l’home pel treball humà...» MARX, Manuscrits, III " L'expansió de la maquinària i la divisió del treball han fet que la feina dels proletaris perdi tota autonomia i qualsevol classe d'estímul . Es converteixen en mers apèndixs de la màquina i tan sols s'exigeix ​​d'ells les manipulacions més simples , monòtones i fàcils d'aprendre . Els costos que el proletari origina es redueixen a poc més de la suma dels queviures necessaris per a la seva subsistència i la reproducció de la seva espècie . El preu d'una mercaderia i , per tant , també el de la feina mateix, és igual als costos de la seva producció . En la mateixa mesura qu...

Reflexió filosòfica que considera l’ home ( þ nqrwpoV , anthropos ) com a objecte d’estudi en una perspectiva global. Com a reflexió filosòfica no és una ciència, sinó una anàlisi dels fonaments de la mateixa noció de ser humà, i de la consideració d’aquest com a punt de partida de tot coneixement sobre si mateix i sobre el món. En aquest sentit és, com diu Max Scheler , un pont entre les ciències i la metafísica. Per això, no és una disciplina filosòfica que tracti d’establir apriorísticament les característiques d’una pretesa essència humana immutable, sinó que parteix de les ciències humanes, tals com la antropologia física , la antropologia cultural , la psicologia , la lingüística, la sociologia , etc., per elaborar una reflexió sobre l’ésser humà en la seva globalitat, capaç d’explicar com aquest ser humà és la condició de possibilitat de tals ciències i, en general, de la conducta humana: llenguatge, art, ciència, religió, mites, acció moral, agressivitat ...