Natural sociabilitat

És evident que la ciutat-estat és una cosa natural i que l'home és per natura un animal polític o social; i un home que per natura i no merament per l'atzar, apolític o insociable, o ben és inferior en l'escala de la humanitat, o ben està per sobre d'ella [...] i la raó per la qual l'home és un animal polític en major grau que qualsevol abella o qualsevol animal gregari és quelcom evident. La natura, efecte, segons diem, no fa res sense un fi determinat, i l'home és l'únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge.

La simple veu, és veritat, pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen també els altres animals [...], però el llenguatge té el fi d'indicar allò profitós i allò nociu i, per consegüent, també el més just i allò injust, ja que és particular propietat de l'home, que ho distingeix dels altres animals, en ser l'únic que té la percepció del bé i del mal, del més just i d'allò injust i de les altres qualitats morals, i és la comunitat i participació en aquestes coses el que fa una família i una ciutat-estat.

                                                                                                             Aristòtil  Política, I, 1, 1253.