Ir al contenido principal

L'explicació del text



L'explicació és l'aspecte més comprensiu del comentari de text i probablement el més difícil. Com ja hem indicat anteriorment, aquest no es pot dur a terme correctament si no hem entès la literalitat del text, i si no hem realitzat els passos anteriors (encara que sigui mentalment).
a) Partir de l'esquema jerarquitzat, alguns ho obliden i comencen la seva explicació exposant el pensament general de l'autor sense  tenir en compte el contingut del text.
b) Completar l'esquema anterior, o realitzar un de nou, amb els aspectes que desenvoluparem en l'explicació. En aquest és bo tenir present diversos elements:
• Partir de la idea principal del text (tesi) i de la problemàtica d'aquest.
• Indicar els antecedents filosòfics i les circumstàncies que generen aquest problema.
• Referir la situació del problema en l'evolució del pensament de l'autor i en l'obra a la qual pertany el text.
• Justificar les idees del text en relació amb el pensament de l'autor.
• Indicar solucions posteriors al problema del text.
• Redactar ordenadament i amb correcció tenint en compte l'esquema anterior.
Seguint aquests passos podràs arribar a comentar un text filosòfic amb suficient garantia d'èxit. Potser seguir aquests passos et sembli una mica forçat, però amb el temps aniràs aconseguint soltesa i aconseguiràs un estil personal.
És important que evitis els defectes típics d'una explicació: exposar el que un sap l'autor, repetir idees, reproduir el que apareix en el text, redactar de forma desordenada i sense un fil conductor, etc.

Comentarios

Entradas populares de este blog

El método científico

http://fq3esopfr.wikispaces.com/1%C2%AA+UNIDAD.+La+ciencia+y+su+m%C3%A9todo.+Medida+de+magnitudes.

El ADN más antiguo está en Atapuerca

ALICIA RIVERA Los fósiles de Atapuerca vuelven a pulverizar las fronteras de la ciencia. Y esta vez de la mano de las más avanzadas técnicas genéticas. Un equipo internacional formado por los paleontólogos de Atapuerca y los máximos expertos mundiales en ADN antiguo, en Alemania, han logrado obtener ADN de un fósil humano del yacimiento de la Sima de Los Huesos,  de hace 400.000 años  (Pleistoceno Medio), y obtener la secuencia casi completa de sus genes. Se trata del ADN mitocondrial, un orgánulo de la célula que se hereda solo por vía materna con un único cromosoma. Y ha proporcionado una gran sorpresa a los investigadores porque, al compararlo con los genomas de humanos modernos —neandertales, chimpancés y bononos— han descubierto que los individuos de la Sima están emparentados, no con los neandertales, como esperaban por los rasgos que comparten, sino con una oscura población de los montes Altai, en Siberia, de hace unos 40.000 años, los denisovanos, de los que...

hominització

Terme que va començar a usar-se al voltant dels anys 1950, i que es refereix a la consideració de la humanitat entesa com a fruit d’un procés, no com una realitat tancada en si mateixa i definida per sempre. Aquesta concepció va estretament lligada a l’ evolucionisme  especialment unit a l’obra de  Darwin . D’aquesta manera la noció d’hominització se separa, tant de les concepcions  fixistes , com de les concepcions mítiques i religioses sobre l’origen de l’ésser humà ( veure textos ), i tindria un antecedent remot en les tesis de  Anaximandre  ( veure textos ). En general, aquest terme designa, doncs, el conjunt de processos  biogenètics  i evolutius que han permès el sorgiment de l’actual  homo sapiens sapiens  a partir d’un grup de primats homínids de l’era terciària. El procés d’hominització es caracteritza per importants transformacions somàtiques, de les quals les més important són: 1) el bipedisme propi de la posició erecta, q...