Ir al contenido principal

Pensament i llenguatge



El problema de la relación entre pensamiento y lenguaje ha sido abordado por numerosas disciplinas ( filosofía, lingüística, antropología, psicología… ) en ocasiones desde tiempo inmemorial, proponiéndose tan diferentes soluciones que prueba por ello mismo su extraordinaria complejidad y las numerosas implicaciones que tiene en distintos dominios del saber.
Pueden sistematizarse las diversas hipótesis y teorías acerca de la relación entre lenguaje y pensamiento en cinco categorías según defiendan:
1. La identidad o paralelismo entre pensamiento y lenguaje ( Aristóteles ).
2. La independencia entre pensamiento y lenguaje ( Wittgentein ).
3. La dependencia del lenguaje respecto del pensamiento ( Cassier, Piaget ).
4. La dependencia del pensamiento respecto del lenguaje ( Humbolt, Paulov ).
5. La interdependencia entre pensamiento y lenguaje ( Vigotsky ).

En el fondo de esta reflexión subyace una cuestión que aún hoy levanta debate: ¿qué fue primero, el pensamiento o el lenguaje?
1. La teoría de que “ el lenguaje está antes que el pensamiento” plantea que el idioma influye o determina la capacidad mental (pensamiento).
En esta corriente lingüística incide la "gramática generativa" de Noam Chomsky, para quien existe un mecanismo idiomático innato, que hace suponer que el pensamiento se desarrolla como consecuencia del desarrollo idiomático.
Por lo tanto, si se considera que el lenguaje es un estado interior del cerebro del hablante, independiente de otros elementos adquiridos del entorno social, entonces es fácil suponer que primero está el lenguaje y después el pensamiento; más todavía, si se parte del criterio de que el lenguaje acelera nuestra actividad teórica, intelectual y nuestras funciones psíquicas (percepción, memoria…).
2. La teoría de: "el pensamiento está antes que el lenguaje" sostiene que la capacidad de pensar influye en el idioma. No en vano René Descartes acuñó la frase: "primero pienso, luego existo". Asimismo, muchas actitudes cotidianas se expresan con la frase: "tengo dificultad de decir lo que pienso".
Algunos psicolingüistas sostienen que el lenguaje se desarrolla a partir del pensamiento, por cuanto no es casual que se diga: "Una psiquis debidamente desarrollada da un idioma efectivo".
En esta corriente lingüística está la llamada "The cognition hypothesis" (La hipótesis cognitiva), cuya teoría se resume en el concepto de que el "pensamiento está antes que el lenguaje". Pero quizás uno de sus mayores representantes sea Jean Piaget, para quien el pensamiento se produce de la acción, y que el lenguaje es una más de las formas de liberar el pensamiento de la acción.
"Piaget indica que el grado de asimilación del lenguaje por parte del niño, y también el grado de significación y utilidad que reporte el lenguaje a su actividad mental depende hasta cierto punto de las acciones mentales que desempeñe; es decir, que depende de que el niño piense con preconceptos, operaciones concretas u operaciones formales. (Richmond, P. G., "Introducción a Piaget", 1981, pág. 139).
2. La "teoría simultánea" define que tanto el lenguaje como el pensamiento están ligados entre sí. Esta teoría fue dada a conocer ampliamente por el psicólogo ruso L.S. Vigotsky.
Vigotsky considera que el pensamiento y el lenguaje se desarrollan en una interrelación dialéctica, aunque considera que las estructuras del habla se convierten en estructuras básicas del pensamiento, así como la conciencia del individuo es primordialmente lingüística, debido al significado que tiene el lenguaje o la actividad lingüística en la realización de las funciones psíquicas superiores del hombre.
Estas consideraciones dan lugar a un doble proceso:
1. La denotación (que va de la palabra al objeto, a la idea que representa).
2. La ejemplificación o connotación (que va de la idea a la palabra).
Este doble proceso representa el simbolismo mencionado arriba mediante el cual el ser humano es capaz de aprehender la realidad que le rodea.

http://www.muyinteresante.es/salud/articulo/steven-pinker 



Comentarios

Entradas populares de este blog

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 4

 Piaget TEORIA COGNITIVA : Divisió del Desenvolupament Cognitiu: La teoria de Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu des de la infància a l'adolescència: com les estructures psicològiques es desenvolupen a partir dels reflexos innats, s'organitzen durant la infància en esquemes de conducta, s'internalitzen durant el segon any de vida com models de pensament, i es desenvolupen durant la infància i l'adolescència en complexes estructures intel·lectuals que caracteritzen la vida adulta. PIAGET divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes importants. Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge? Quins elements hi intervenen? Segons Jean Piaget és un procés inherent, inalterable i evolutiu, el qual situa una sèrie de fases diferenciades que estan dividides segons el període d’edat, la capacitat potencial i el nivell de conducta probable.   1ª fase : Sensorio–motriu (0 a 2 anys): El llenguatge en aquesta fase és de tipus corporal; és a ...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 3

Noam Chomsky El corrent de pensament en què es situa la teoria de Chomsky és la teoria innatista o també coneguda com la teoria sobre el dispositiu d'emmagatzematge de la adquisició del llenguatge. Aquesta teoria es troba dins de la postura nativista i va ser formulada pel psicolingüístic Chomsky a finals dels anys cinquanta. Dins ella es postula que els principis del llenguatge són innats i no apresos. El llenguatge s'adquireix perquè els éssers humans estan biològicament programats per a això. Tots els éssers humans van a desenvolupar una llengua perquè estan preparats per a això, sense importar el grau de complexitat de la llengua. Els supòsits en què es fonamenta el model chomskyà són els següents:  L'aprenentatge del llenguatge és específic de l'ésser humà.  La imitació té pocs o cap efectes per aprendre el llenguatge dels altres.  Els intents de l'adult, dirigits a corregir els errors dels nens, no ajuden al desenvolupament del llenguatge.  La majoria...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 2

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990) Psicòleg i principal exponent del conductisme radical. El conductisme es basa en l'estudi de la conducta i el comportament humà i animal. Pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta ja que, segons Skinner tant els humans com els animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seves conductes. Va crear la Llei del Reforç a través de la reformulació de la Llei de l'Efecte de Thorndike. Aquesta llei va servir de base per a tot el seu estudi, ja que segons Skinner si una conducta és seguida d'un reforç hi ha més probabilitats de que es torni a produir aquesta conducta. Fou el pare del condicionament operant, oposat al condicionament clàssic: pel qual les conductes venen determinades per estímuls, la majoria d'aquests, innats. A més els estímuls provoquen respostes o conductes que poden ser condicionades. La p...