Científico Carl Sagan Sobre la Seudociencia de la Astrología (Subtitulad...

A semblança de la màgia , la pseudociència posseeix objectius primàriament pràctics , no cognitius , ja que pretén influir en les coses i en els éssers humans mitjançant pràctiques rituals, essencialment confuses i mistificadores , igual que la màgia , es perpetua dins comunitats de creients o intenta ampliar el cercle d'adeptes , exigint actes de fe irracional mitjançant l'engany i , fins i tot , l'extorsió . Encara que es nega a fonamentar racionalment les seves doctrines , s'aprofita hàbilment de les limitacions fàctiques del coneixement racional per fer passar especulacions desenfrenades i dades no controlats , per resultats de la investigació científica . Com que la ciència genuïna és difícil , exigeix molt esforç i paciència i la generalització massiva d'una alta educació cultural que, atesa l'estructura actual dels sistemes productius , només està a l'abast d'una petita minoria ,aleshores la pseudociència prospera en les societats industrialitzades amb més facilitat que el coneixement desinteressat i que l'escepticisme organitzat.

http://e-ducativa.catedu.es/44700165/aula/archivos/repositorio/750/997/html/4_pseudociencias.html

Comentarios

Entradas populares de este blog

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 4

Piaget TEORIA COGNITIVA : Divisió del Desenvolupament Cognitiu: La teoria de Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu des de la infància a l'adolescència: com les estructures psicològiques es desenvolupen a partir dels reflexos innats, s'organitzen durant la infància en esquemes de conducta, s'internalitzen durant el segon any de vida com models de pensament, i es desenvolupen durant la infància i l'adolescència en complexes estructures intel·lectuals que caracteritzen la vida adulta. PIAGET divideix el desenvolupament cognitiu en quatre períodes importants. Com defineix el procés d’adquisició del llenguatge? Quins elements hi intervenen? Segons Jean Piaget és un procés inherent, inalterable i evolutiu, el qual situa una sèrie de fases diferenciades que estan dividides segons el període d’edat, la capacitat potencial i el nivell de conducta probable. 1ª fase : Sensorio–motriu (0 a 2 anys): El llenguatge en aquesta fase és de tipus corporal; és a ...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 3

Noam Chomsky El corrent de pensament en què es situa la teoria de Chomsky és la teoria innatista o també coneguda com la teoria sobre el dispositiu d'emmagatzematge de la adquisició del llenguatge. Aquesta teoria es troba dins de la postura nativista i va ser formulada pel psicolingüístic Chomsky a finals dels anys cinquanta. Dins ella es postula que els principis del llenguatge són innats i no apresos. El llenguatge s'adquireix perquè els éssers humans estan biològicament programats per a això. Tots els éssers humans van a desenvolupar una llengua perquè estan preparats per a això, sense importar el grau de complexitat de la llengua. Els supòsits en què es fonamenta el model chomskyà són els següents: L'aprenentatge del llenguatge és específic de l'ésser humà. La imitació té pocs o cap efectes per aprendre el llenguatge dels altres. Els intents de l'adult, dirigits a corregir els errors dels nens, no ajuden al desenvolupament del llenguatge. La majoria...

TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE 2

Burrhus Frederic Skinner (1904-1990) Psicòleg i principal exponent del conductisme radical. El conductisme es basa en l'estudi de la conducta i el comportament humà i animal. Pretenia la unificació del conductisme animal amb el conductisme humà, per mitjà de l'estudi de les tècniques de modificació de la conducta ja que, segons Skinner tant els humans com els animals tenen les mateixes lleis o normes a l'hora de desenvolupar les seves conductes. Va crear la Llei del Reforç a través de la reformulació de la Llei de l'Efecte de Thorndike. Aquesta llei va servir de base per a tot el seu estudi, ja que segons Skinner si una conducta és seguida d'un reforç hi ha més probabilitats de que es torni a produir aquesta conducta. Fou el pare del condicionament operant, oposat al condicionament clàssic: pel qual les conductes venen determinades per estímuls, la majoria d'aquests, innats. A més els estímuls provoquen respostes o conductes que poden ser condicionades. La p...

Buscar este blog