Així doncs, els humans conformem un univers simbòlic on barregem experiències i vivències individuals i col.lectives, creat a partir del llenguatge i les manifestacions artístiques. Les creacions humanes provenen de la mateixa realitat però també de la capacitat humana de crear ficcions a travès de la dimensió fantàstica, la imaginació. D’aquesta manera la realitat humana la creem a través de les idees, ficcions i imatges que construïm partint de la realitat i la imaginació i que ordenem mitjançant la raó. LLENGUATGE i ART són dos instruments que ens ajuden a controlar la realitat, ja que doten de sentit als objectes i experiències del nostre entorn. A través del llenguatge i l’art organitzem el nostre món i podem mirar de comprendre’l. Per tant, podem dir que el límit del llenguatge, expressa el límit del nostre món (allò que no podem explicar en paraules, és allò que no està dins el nostre abast). El arte en aforismos por JORGE WAGENSBERG EL ARTE, COMO LA CI...

És evident que la ciutat-estat és una cosa natural i que l'home és per natura un animal polític o social; i un home que per natura i no merament per l'atzar, apolític o insociable, o ben és inferior en l'escala de la humanitat, o ben està per sobre d'ella [...] i la raó per la qual l'home és un animal polític en major grau que qualsevol abella o qualsevol animal gregari és quelcom evident. La natura, efecte, segons diem, no fa res sense un fi determinat, i l'home és l'únic entre els animals que posseeix el do del llenguatge. La simple veu, és veritat, pot indicar pena i plaer i, per tant, la posseeixen també els altres animals [...], però el llenguatge té el fi d'indicar allò profitós i allò nociu i, per consegüent, també el més just i allò injust, ja que és particular propietat de l'home, que ho distingeix dels altres animals, en ser l'únic que té la percepció del bé i del mal, del més just i d'allò injust i de les altres qualitats...